taller‎ > ‎trads‎ > ‎

pubMadEnTrad









 
 Artola
 
 
 
 
 
 
 Peris
 
 
 
 
 
 
 Forcada
 
 
 
 
 
 Quiquet
 
 
 

Publicacions de les festes de la Magdalena de Castelló


Manuel Carceller



La nova estructuració de les festes de la Magdalena de Castelló, a partir dels anys quaranta del segle XX, va generar tot un seguit de publicacions al voltant de la festa major de la capital de la Plana. Després de la guerra civil, la romeria a l’ermita de la Magdalena es va tornar a celebrar el 12 de març de 1939, però l’estructura de la setmana de festes amb la ciutat dividida en dotze sectors, amb una gaiata o monument de llum en cadascun, va començar en 1945.

Va ser el professor Vicent Pau Serra i Fortuño (Almassora, 1944- Castelló, 2013) el primer a afirmar que el contingut de les publicacions magdaleneres serien «en una certa mesura una història de la cultura de la ciutat, que complementa les publicacions tradicionals de la cultura castellonenques» (1994: 398). És per aquesta raó que Serra defensava la creació d’una hemeroteca completa d’aquestes obres impreses, que assoleixen la xifra de prop d’un miler de publicacions, i una atenció del món universitari cap a aquesta manifestació de la cultura popular. El projecte de creació d’un corpus de publicacions està també en camí de ser una realitat futura a la col·lecció de llibrets magdaleners de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.



1.- Inicis: el llibret gaiater clàssic (1945-1955)



Abans de 1945, data de la refundació de les festes majors de Castelló de la Plana, ja havien existit publicacions que havien tractat aspectes relacionats amb la celebració magdalenera, com ara Ayer y Hoy, Artes y Letras, i més específicament Fiesta.     

L’entusiasme de l’etapa inicial de les publicacions magdaleneres en la dècada dels quaranta va mostrar una activa participació del món de la cultura local. A més dels llibrets de gaiata, en una primera època van aparèixer publicacions com ara La gaiata (1945), bilingüe, editada per Ramon Garcés; El Madalenero (1945), bilingüe, programa de festes amb anuncis comercials;  Fiestas de la Magdalena (1945), en castellà, dirigida per Manuel Bellido, amb el programa oficial i dades sobre les comissions gaiateres; Festividades (1946), quasi totalment en castellà, editada per Carlos Múrria i Vicente Escura; i Madalena, amb quatre pàgines en format de full de diari, majoritàriament en castellà, efímer òrgan oficial de la Junta Central de Festes, amb només cinc únics números publicats en 1949 i 1950.

En les publicacions festeres dels primers anys s’observa un rellevant ús del valencià, encara que majoritàriament amb trets d’ortografia castellanitzant, sense cap cura per la normativa, poc més d’una dècada després de l’aprovació de les Normes de Castelló de 1932. A més, deixant a banda els abundants versos, als llibrets van aparèixer les úniques mostres impreses de prosa en valencià que van existir al Castelló dels anys quaranta, en la primera època de la postguerra. La raó del desinterés per la forma, en un context de pràctica prohibició de l’ús oficial de la llengua pròpia, cal buscar-la en el model de text. Creiem que els llibrets de gaiata castellonencs dels primers anys van tenir com a model textual el llibret clàssic de la falla. Però en aquest paral·lelisme trobem una diferència important: el llibret gaiater no mostra una dependència respecte del monument, sinó que glossa aspectes varis de les festes de la Magdalena, i especialment tracta de forma crítica la relació de la comissió del sector amb cada barri corresponent de Castelló. En unes altres paraules, el llibret gaiater clàssic no ha sigut mai una «explicació de la gaiata» sinó un repàs variat de les celebracions magdaleneres i una crítica de la manca de participació ciutadana. El llibret gaiater de vegades esdevé una «explicació de la festa del barri i de la ciutat».

L’esquema bàsic d’un llibret gaiater clàssic dels anys quaranta podria ser el següent: 1) Saluda del president. 2) Text del Rotllo i canya, himne de la festa, amb música de José Garcia Gómez i lletra adaptada, a partir de cançons populars, per Àngel Sánchez Gozalbo. 3) Pregó de Bernat Artola. 4) Poema «Cant a la gaiata» i esbós del monument. 5) Composició de la comissió del sector gaiater i quadre d’honor, amb col·laboradors guardonats. 6) Cant poètic a la madrina i dames de sector. 7) Programa de festes del sector. 8) Pàgines d’anuncis publicitaris.



2.- Evolució: el llibret gaiater revista (1955-1980)


Per raons que se’ns escapen, els hòmens que havien impulsat la primera etapa de les renovades festes de la Magdalena es van anar desvinculant de les comissions de sector, i també de les col·laboracions sistemàtiques als llibrets. Com a conseqüència, la qualitat de les publicacions se’n va ressentir. L’erudit Serra caracteritza aquella etapa de vint-i-cinc anys, del 1955 al 1980, dient que «els llibrets de gaiata es converteixen en un conjunt de pàgines de publicitat i poc més» (1994: 399).

Ara el centre d’interés de la revista era la mateixa comissió, i especialment les dames i la madrina de la gaiata, i no la difusió d’aspectes de la història o del costumari de la festa magdalenera. Per intentar dignificar aquelles publicacions, el periodista Francesc Vicent, Quiquet de Castàlia, va crear en 1962 el premi al millor llibret de gaiata, a través del programa Festa, des de l’emissora radiofònica La Voz de Castellón.

La majoria dels poemes de les publicacions magdaleneres són cants a la gaiata i també lírics homenatges a les dames i madrines, més o menys inspirats, que acompanyen els seus retrats fotogràfics. Cal dir que els poemes humorístics o satírics van ser cultivats als llibrets gaiaters, escrits generalment per Josep Forcada Polo. Les composicions de temàtica magdalenera en vers de més qualitat del període corresponen a Miquel Peris Segarra («Cant a la gaiata», premi Flor Natural del Certamen Literari de la Magdalena, 1968).

Són també escassos els texts en prosa, que podem classificar en articles d’opinió del president de la comissió sobre problemes del barri, programes d’actes generals i del sector gaiater, i alguns pocs articles d’interés cultural. Per cert, el llibret de la gaiata 4 de 1955 és el primer de la història de les festes de la Magdalena amb un portada dibuixada per una dona, Carmina Monreal.



3.- Evolució: cap al llibret artefacte cultural (de 1980 fins a l’actualitat)


La incorporació a l’estructura de la festa d’una nova petita burgesia econòmica, sorgida a la dècada dels setanta i principis dels vuitanta, va generar el nomenament de moltes joves com a dames o madrines, i va coincidir amb un impuls festiu progressista, promogut per sectors culturals. Aquesta vivència social i cultural va fer les festes de la Magdalena més participatives i integradores. I aquesta «revolució» explica l’aparició d’una nova generació de col·laboradors en els llibrets gaiaters, que tenen present la tradició cultural, els mites literaris i també les noves cançons. Com a trets dels papers dels nous lletraferits podem esmentar la rellevància de la prosa sobre aspectes històrics o literaris, la manca de sàtira mordaç, i la minva de la presència de poesia de nou tipus.   

A partir dels anys vuitanta del segle XX comença a revitalitzar-se la literatura magdalenera. Va ser el moment dels esforços editorials que van produir l’aparició de publicacions com ara El Fadrí (1980), Castelló festa Plena (1983-2005) i Castelloneries (1986-2005).

La qualitat textual és ara superior a les mostres de la primeres dècada, la del llibret clàssic. Fins als anys vuitanta els llibrets de gaiata pràcticament no havien dedicat atenció a aspectes de la història local, les tradicions, la música, les belles arts i la identitat de la ciutat. A aquesta situació paradoxal es va posar fi en la nova etapa, la del llibret artefacte cultural.

Com a conclusió, podem dir que a partir dels anys quaranta s’ha creat tot un corpus literari i erudit que ha de ser considerat com un element més de la cultura popular castellonenca.



Bibliografia:



Serra Fortuño, Vicent Pau. 1984. Antologia de la poesia lírica castellonenca dedicada al Pixaví pels nostres poetes. Castelló. Colla El Pixaví.

1994. «La literatura magdalenera». Festa, historia de las fiestas de Castelló, 397- 408. Levante de Castellón.

Meseguer, Lluís. 1994. «La literatura y las fiestas». Festa, historia de las fiestas de Castelló, 361-372. Levante de Castellón.

Vicent, Francesc.1997. «Madalena, efímero portavoz escrito de la Junta Central de Festejos», Castelló. Llibret gaiata 15, Sequiol, 127.