VICENTE CLAVEL

ISABEL GUARDIOLA SELLÉS

Vicente Clavel escriptor, periodista, editor i traductor va nàixer en 1888 a València al carrer Triador, en el mateix barri de Velluters que el seu amic i coreligionari Vicente Blasco Ibáñez.

Els seus primers escrits van aparéixer en revistes literàries (El Cuento del dumenche, 1914) i els seus inicis com a periodista van ser en el diari El Pueblo de la redacció del qual va formar part des de febrer de 1908 fins a gener de 1914 quan ho deixa per a traslladar-se a Madrid on va treballar en els diaris: El País, El Radical i El Parlamentario, però als pocs mesos va tornar a València i va abandonar el periodisme per a fundar l'Editorial Cervantes, en el núm. 8 del carrer Hernán Cortés, a l'octubre de 1916.

La seua faceta d'editor té com a model inicial l'Editorial Prometeo de Blasco Ibáñez i Francisco Sempere, amb els quals va treballar i dels quals va aprendre l'ofici. La primera obra que publica és Crónicas y diálogos de Jacinto Benavente i al llarg dels següents anys, primer a València i des de 1918 a Barcelona, comença una línia editorial que pot denominar-se eclèctica però influïda pel context polític europeu i per la necessitat de trobar un mercat en el qual situar-se, en què conjuga els seus interessos personals i la necessitat comercial.

Publica “Biblioteca de actualidades políticas” on apareixeran obres de Theodor Roosvelt, Von Bernhardi, o del primer ministre grec, Efetherios Venizelos. Una col·lecció de la qual, segons la premsa del moment, “no pot prescindir el que vulga conèixer els grans factors polítics de la societat”. En els anys vint i donada la curiositat general pels esdeveniments que ocorren a Rússia publicarà obres de Trostki i Lenin, i en 1923 escriu i publica El fascismo: ideario de Benito Mussolini, en el seu afany per mostrar tot el ventall ideològic de l'època.

De la seua trajectòria personal es pot dir que encara que de molt jove va tenir una gran activitat política - ja en 1906 formava part de les Joventuts d'Unió Republicana- després de la seua marxa a Barcelona centra tot l’interès en el seu treball, i només tornarà, esporàdicament, a col·laborar en tasques polítiques durant la república.

Una altra de les seues línies editorials serà l'aposta per la poesia i publicarà successivament: Las cien mejores poesías (líricas) de la lengua francesa, Las cien mejores poesías (líricas) de la lengua portuguesa, Las cien mejores poesías (líricas) de la lengua alemana, Las cien mejores poesías (líricas) de la lengua italiana, Cántigas de amor, Antologia de poetas orientales, però també traduccions de poemes al català i gallec. Aquest interès s'explica tant per raons comercials, com per la seua relació professional amb el poeta Fernando Maristany, traductor i recopilador de moltes d'aquestes obres, els poemes del qual també publicarà l'editorial Cervantes. Aquestes compilacions tindran grans tiratges, es reeditaran sovint, donaran lloc a diverses antologies i constituiran un dels èxits de l'editorial.

En el seu afany diversificador a principis dels anys vint iniciarà la Sèrie Appasionata en la qual publicarà La princesa de Clèves i llançarà una altra sèrie de col·leccions que no tindran continuïtat. L'any 1925 Clavel inicia la Colección Cervantes, en la qual publicarà obres de diversos premis Nobel de literatura com Selma Lagerlöf, Ladislao Reymont o Tagore a més d'obres de Pierre Loti o Flaubert, amb portades d'Arturo Ballester, en un clar intent d'unir qualitat literària i la viabilitat comercial de l'empresa.

Aquests anys publicarà també llibres de viatges i dos de les grans apostes editorials dels anys vint van ser la Historia Universal de la Biblioteca de Síntesis històrica, que va tenir gran èxit de crítica i públic i que podia comprar-se a terminis i poc després l'Enciclopedia Gráfica que apareixia mensualment profusament il·lustrada.

Arran de la seua amistat i admiració per l'escriptor uruguaià José Enrique Rodó Piñeyro i conscient també de la importància d'aquest mercat per al sector editorial espanyol comença a publicar obres d'autors iberoamericans, la qual cosa acabarà convertint-se en una altra de les senyes de l'editorial. En la denominada Biblioteca de Autores Americanos apareixeran novel·les, contes, antologies i assajos d'autors uruguaians, veneçolans i argentins així com poesies d'autors colombians, salvadorencs, peruans etc... Ja en els anys trenta es consolidarà aquesta línia amb l'aparició de la nova col·lecció "Biblioteca de Novelistas Hispanoamericanos".

Després de la interrupció imposada per la Guerra civil i les dificultats del principi del franquisme, l'editorial reapareix en 1945. Entre unes altres reeditarà les obres completes de Oppenheim i novel·les policíaques que succeeixen en ambients elegants i sofisticats, així com la col·lecció "Vidas Paralelas": Dos actrices. Sara Bernhardt. María Guerrero, Dos árbitros de los destinos de Europa. Churchill. Hitler, entre unes altres. En general literatura d'evasió i clarament desvinculada de la realitat que li permetrà la subsistència en els durs anys de la postguerra.

De Clavel la primera obra va aparèixer en el Cuento del Dumenche (Nochebuena) en 1914. Més avant va escriure assajos de contingut històric i polític editats per l’editorial Cervantes: El fascismo: ideario de Benito Mussolini publicat en 1923, Fermín Galán y su nueva creación (1931), Historia de Inglaterra desde los orígenes hasta el final de la Edad media (1958), serà el responsable d'un altre dels èxits d'aquesta segona època ja que escriurà una sèrie de relats infantils publicats dins de la col·lecció "Olimpo": Cuando los grandes sabios eran niños (1957), Cuando los grandes príncipes eran niños (1957, 1965), Cuando los grandes bienhechores eran niños (1958), Cuando los grandes físicos eran niños (1960), Cuando los grandes bienhechores eran niños (1958), Cuando los grandes inventores eran niños, etc., que van tenir gran acceptació popular i múltiples reedicions en anys posteriors.

Va sobreeixir també com prologuista de moltes publicacions, moltes cobertes de les quals les realitzarà Arturo Ballester, que col·laborarà sovint amb ell contribuint al bon acabat d’uns llibres que segons la premsa de l'època es caracteritzaven per la seua cuidada presentació. Va ser també el traductor de moltes d'aquestes. De l'anglès a l'espanyol va traduir alguns dels assajos polítics que va produir l'editorial: La Victòria en marcha de David Lloyd George , o obres de Theodor Roosvelt, o Europa en Ruinas de Guillermo Muehlon. Després de traduir diversos autors francesos, com Pierre Loti, El viaje a Oriente de Lamartine, o La princesa de Clèves de Madame de la Fayette, va tornar a traduir de l'anglés Ladrón de joyas d’Oppenheim. Del català va traduir La conversión de Leukaionia, d'Alfonso Maseras que va publicar en la "Selección de Novelas Breves".

Malgrat viure els 50 últims anys de la seua vida a Barcelona mai va oblidar les seues arrels, va mantenir la relació amb els periòdics i escriptors valencians i va ser un dels fundadors en 1928 de la Casa de València a Barcelona i el seu primer director. En la declaració d'intencions que apareix en el primer número de Valencia, revista publicada per l'entitat al gener de 1928 expressa que les seues dues idees fonamentals seran d'una banda “dignificar i engrandir a València… i establir i estrényer vincles de solidaritat i amor entre els valencians residents a Barcelona, suport mutu i afany per les coses nobles” i es proposa aconseguir-ho per mitjà del treball i del “llibre que eleva la condició moral i intel·lectual dels homes”. Aquest serà un dels leit-motiv de la seua vida, el llibre com a vehicle de cultura i germanor.

Va ser també l'impulsor del tren faller des de Barcelona perquè deia que: ”Les falles són la manifestació d'art popular més esplendorosa que pot admirar-se“ i no anar a veure els Falles de València és perdre "la nota de color més grata a l'esperit que el món pot oferir-nos".

En qualsevol cas, i malgrat la seua àmplia labor en el món de la difusió cultural, avui dia és fonamentalment conegut per ser l'inventor del dia del llibre, que es va instaurar a Espanya en 1926 arran d'una iniciativa que ell va presentar en la Cambra del llibre de Barcelona l'any 1923 perquè es celebrara anualment un dia dedicat al llibre. Aquesta idea es va materialitzar en un RD de 6 de febrer de 1926 els 15 articles del qual van ser redactats per ell, i on ja expressa la importància del llibre per ser “instrument de cultura, civilització i riquesa nacional”.

Encara que era inicialment una estratègia comercial per a incrementar les vendes, el dia del llibre va arrelar i no ha deixat de celebrar-se fins a l'actualitat, fins a 1930 el dia 7 d'octubre, i des de llavors el 23 d'abril.

La vida de Vicente Clavel presenta cert paral·lelisme amb la d'altres figures ja retratades en les pàgines de Quaderns com Ayguals d’Izco o Carceller, pel seu concepte del món editorial que conjuminava el compromís intel·lectual i la visió empresarial, i té en comú amb ells també el gran desconeixement que entre el públic actual hi ha del seu legat intel·lectual i de l’ important paper que tingué en l'àmbit cultural de la seua època.

Bibliografia

Biografies de traductors: Vicente Clavel Andrés - web.ua.es - Universitat d'Alacant

DIAZ PLAJA, G. Memoria de Vicente Clavel. Consideración del libro. www.diadellibro.eu

Diputat Blasco Ibáñez! : memòries parlamentàries. Majadahonda : HMR, 1999

LÁZARO, L.M.(2013) L'Edició popular a Espanya. El cas de l'Editorial Cervantes . En Educació i Història: revisca d’història de l’educació. Núm. 22 (juliol-desembre, 2013), pàg. 33-63

Valencia : órgano de la Casa Valencia. N. 1 en. 1928. Barcelona : Gràfica Moderna

.